Un dels fets que marcaren Europa al final del segle XVIII fou sens dubte la Revolució Francesa. Uns anys que acabaren amb l’antic règim social i un intent de donar drets als homes i ciutadans (s’hi van deixar les dones). Tot un pas per acabar amb els privilegis de monarquia, clergat i aristocràcia i un moment en que les idees de la il·lustració aconseguien transformar una societat que havia aguantat massa temps els abusos de pocs. I curiosament tot això acabà amb un cop d’estat fet per un dels seus grans generals: Napoleó Bonaparte.

            La música de F.Gossec ens servirà per veure un personatge que visqué tot el procés musical i político-social de l’època. Conegut com el músic oficial de la Revolució i un dels predilectes de Napoleó, la seva vida enllaçà monarquia, revolució i de nou monarquia. Però hi ha la història del primer compositor d’ascendència africana, anomenat el Mozart negre, i que lluità per la revolució fins que Napoleó va tornar a posar l’esclavitud: el Chevalier de Saint-Georges.

            La relació de L.v.Beethoven amb les idees inicials de l’ideal revolucionari i del nou ésser humà i posteriors canvis del gran general és ben coneguda, però el que és menys conegut és que una de les persones que realment van aconseguir fer callar els canons de Naploeó va ser J.Haydn.

            I per posar un final a aquest fragment de la història ple de canvis socials i musicals, l’explicació amb música d’una de les primeres gestes de Napoleó ja autoproclamat com a cònsol francès i que en realitat salvà ben justet: La Batalla de Marengo, de B.Vaguerie.