París, mon amour

París, 1725. Fins aquest moment era molt complicat organitzar concerts públics a París ja que l’exclusiva era per la Reial Acadèmia de Música (l’Òpera de París). Si algú volia organitzar-ne havia de pagar un cànon a l’Acadèmia i sols programar en dies que no hi hagués òpera.

I heus aquí que Anne Danican Philidor fundà els Concert Spirituel. Uns concerts que bàsicament eren instrumentals i on es programaren els millors músics i compositors-es del moment. Un cicle de concerts que durà fins el 1790 i que copiaren ciutats com Londres o Viena.

Us presentem un homenatge a la perseverança per programar música fora dels cànons establerts. Una obra de François Couperin ens introduirà al París dels primers anys dels Concert Spirituel juntament amb una de les compositores que tocaren en aquests concerts, Elisabeth Jacquet de la Guerre, i la música de qui va ser un dels seus grans responsables: François Josseph Gossec.

Les textures romàntiques del visitant Aleksandr Borodin i del que podríem anomenar post-impressionisme francès de Jacques Ibert ens portaran cap a un final actual per passejar musicalment per la ciutat de París: la música de Yann Tiersen.